TEXTES
PER PRINCÍPIS
Ara que no necessito fer fotos per guanyar res, m'ho passo pipa. Sóc conscient que formo part de l'espectacle i que no les faig per veure-les només jo. M'agrada compartir-les, que l'espectador gaudeix-hi quan les mira i participi de "l'acte comunicatiu", com diu el mestre Puyal.
Com escrivia l'amic i també mestre Antonio Montesinos... "pasando el rato"... Sense haver d'anar en calçotets pel laboratori i no poder posar el ventilador, perquè es tacaven els negatius. I ho trobem a faltar!
El meu agraïment per dedicar-me una ullada, de tant en tant i què la imatge us acompanyi!
DEFINICIÓ DE FOTOGRAFIA
Puc recordar una definició de fotografia: l'art i la ciència del modelatge de la llum. Per fer-ho curt. La fotografia digital ens obliga a treballar amb pantalles, transparències i capes de llum. Podríem dir que els "vintage" ja hi estem acostumats, malgrat caure en el parany d'emprar tècniques, a l'abast de tothom, que ens apropen més al dibuix i a la pintura.
Tornant a la definició inicial, la interpretació que puguem donar de la realitat està en funció de còm modelem.
Una experiència, molt senzilla, ens pot donar llum a la foscor.
Si provem de fer una foto en un lloc, aparentment a les fosques, i descobrim que hi ha un punt de llum en el qual no havíem parat atenció, ens quedarà el convenciment de què estem fent feina en una dimensió desconeguda, però apassionant.
PREMISES FOTOGRÀFIQUES
En fotografia hi ha tres premises importants:
1er. El mestratge d'aquells contemporanis que amb el seu treball ens han ensenyat a fer les coses.
2òn. El reconeixement dels companys i les companyes que han cregut i valorat el que fas, sense afalagar-te.
3er. Pensar amb humilitat, com en les curses ciclistes, que tu ets el que tanca el pilotó.
CONCEPTE DE MESTRE/A
En fotografia, el concepte mestre/a, hauria d'estar associat a quins, pels seus coneixements i capacitats, poden ensenyar el que saben a la resta.
DOCÈNCIA
Donar classes de fotografia fou una tasca molt gratificant, més havent tingut la sort de compartir claustre amb l’Espinàs, en Ramon Folch, en Xirinacs, la Isabel Clara-Simó o l’Emili Giralt. Els que em deixo, que em perdonin.
La part més plaent del temari eren les sortides de camp al final de curs. On tots posàvem en pràctica el que havíem après i, com que no era fotografia digital, fixàvem una pròxima reunió per avaluar i discutir els resultats.
CENTRES
○ UAB Facultat de Ciències de la Informació (segona promoció).
○ Ateneu Sempre Avant. Sants.
○ Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.
○ Consells Populars de Cultura Catalana.
FRONTERA ENTRE ANALÒGIC I DIGITAL
Sempre he pensat que si hi ha una fotografia lògica és la convencional. Quan tires amb negatiu has d'afinar la punteria. Més, si el que fas són diapositives. En aquest cas, has de conèixer, el millor possible, la dominant de color de la marca que fas servir. Tractar la imatge un cop presa és molt més lent i laboriós.
En la fotografia digital cal pensar que tenim entre les mans una càmera de televisió en miniatura que fa imatges estàtiques o en moviment, segons li demanem. La diferència rau en el fet que, amb la digital tirem amb l'alegria de no haver de pensar quanta pel·lícula ens queda en el rodet, seleccionar allò que ens interessa i maquillar el que hem fet, com i quan ens vingui de gust.
Quan ens preguntaven a la duana: Qu'avez vous dans votre sac? Els hi responíem un sac photo. Ara ja no et diuen, què duus a la butxaca de la camisa? En els dos casos, traspasses la frontera del desconegut, però tothom continua sense saber de què va la pel·lícula.
DE DIGITALITZAR-HO TOT, COM SI ENS HI ANÉS LA VIDA, A TORNAR-HO A IMPRIMIR
Un intent desesperat per voler mostrar de forma física i sense projeccions, la relació existent entre les imatges i l'espectador, com un tot.
S'ha tornat a posar en marxa aquella màgia d'una capça de galetes o de sabates, plena de fotografies, gelosament guardades en un moble del menjador, com a síntesis de tota una vida. Una vida que vol ser vista i remembrada. Que vol ser tocada per unes mans, ara, rugoses; aleshores terses i joves.
Una galeria, com la que estan visionant, sense la presència de l'autor, sense públic i sense imatges penjades a la paret... potser agrada algú, potser arriba més lluny, potser serà més rendible... Però, la fotografia, com qualsevol activitat artística ha de ser participativa i presencial, si volem que l'acte comunicatiu es produeix-hi.
A TEJEDOR DIGITAL PENGEM...
i despengem, canviem de lloc i agrupem, retoquem i posem nom a les imatges, com en una galeria real.
Si no fos així, seria un museu com els d'abans. He dit, dels d'abans. Alguns galeristes s'estiraven els cabells, fins que els hi deies què els hi tocava.
L'únic que no fem és vendre. Ja ho vàrem fer. Donava molta feina i repetir-ho seria avorrit.
LA MÀGIA
Dir que la fotografia és màgia no és cap disbarat. A vegades, les imatges ens enreden i molts cops, fins i tot, ens ho fan passar bé.
Molt d'allò que no veiem és culpa del fotògraf. I del que ens fa veure, també.
TEJEDOR digital vol que la imatge jugui amb l'espectador, fent-lo còmplice d'una il·lusió. D'una realitat inexistent i àdhuc sorprenent.
A PARTS IGUALES
Una amiga i gran fotògrafa escalenca, l'Olga Sureda Bango, va escriure: "tot en el seu moment". Crec que ha arribat el moment d'explicar la meva dèria per la màgia i la fotografia. A parts iguales no, perquè sempre fem alguna cosa més malament que pas altre. Però la prestidigitació i la imatge tenen molt en comú, sobretot, engalipen l'espectador.
Quan fem una foto escollim els elements que només volem mostrar i despleguem una sèrie d'habilitats per disfressar la realitat, sense mostrar el truc. I, com fan els mags, ensenyem a fer-ho, sense poder contar com ho hem fet. Posem en pràctica el que en l'il·lusionisme en diuen "misdirection" o distracció.
Pels que són de l'ofici: seleccionem els elements focals d'una imatge per "enredar" a qui la veu, tenint-lo estèticament satisfet. Sense treure cap conill del barret.
NO CALIA
Procurem defugir el màxim possible de distorsionar la realitat, perquè soms dels quals encara pensem que la fotografia ha de ser prou fidel a allò que veiem i com ho veiem.
L'amic i mestre Tino Soriano explica que són milions els colors existents que podem apreciar. Per tant, semblaria ridícul que encara féssim ús de la carta de colors de Pantone o que fossin aquests quins intentessin imprimir-los obviant analitzadors i cromo espectròmetres, incorporats posteriorment a la fotografia digital. Ridícul i inabastable.
Passaria el mateix si encara féssim servir el costós Photoshop, precursor de moltes coses i que s'ha vist llargament superat per aplicacions a l'abast de qualsevol dispositiu.
Potser no calia dir el que hem dit si SEO Check entengués que un bloc de fotografia està format, fonamentalment, per imatges i el text és addicional. Servituds d'una tecnologia inadaptada. No calia, però, què hi farem!
VALORS
En aquest ofici, com en altres també, de poc serveix fer una feina impecable si el que la fa va mancat de valors. Molts cops he sentit a dir i ho he pogut comprovar... en tal, fa unes fotografies magnífiques, però és un tibat, un antipàtic i un pretensiós.
Aconseguir bones imatges no és senzill. No ens enganyem. Res, però, justifica el tarannà i la mala praxi... en aquesta professió i en d'altres també.
He conegut uns quants que han capgirat la truita, perquè se'ls hi cremava. Els que no ho han fet, han vist com la seva obra i la seva categoria baixaven a segona divisió. Perdoneu el símil futbolístic. El comportament en el camp és molt important!
HO SABEM TOT
Creiem saber-ho tot i en realitat no saben fer la o amb un canut.
Amb la meitat del que podem fer en fotografia digital els nostres avis, els de la nostra generació, s'haguèssin fet creus.
Uns quants varem necessitar una biblioteca amb 200 títols per saber alguna cosa. Ara, resulta que sense llegir una línia ens atorguen diplomes i tota mena de reconeixements. Quan parlem amb companys de les noves fornades de distància hiperfocal, aberració cromàrica o mesura zonal et tens que sentir l'estirabot de que, no et preocupis que això ja ho fa la càmera. Molts no saben ni de què els hi parles. És com si anessis al metge i aquest, bisturí en mà, et volgués extirpar les amígdalas sense saber on paren. Potser trobaria alguna altra cosa. No ho sé. No sòc metge.
NOTA MARGINAL
A punt de commemorar els 50 anys, d'ençà vaig començar a dedicar-me, més o menys en serio a la fotografia, he copsat que, amb la pràctica tot s'aprèn.
Ara, no trigo tant en visualitzar una imatge i posar-la en context. Sé el que vull fer. Però hi ha una segona part. On el laboratori ho arreglava quasi tot.
Ara, per tractar els resultats finals, hi dedico més temps, s'em fa més feixuc. I busco, com el saltador de perxa, de posar el llistó un xic més amunt.